Àcid úric

  • By
  • On 1st juliol 2014

Què és la gota?

És una malaltia coneguda des de l’antiguitat que es caracteritza per episodis bruscs de dolor intens, inflor, enrogiment, gran sensibilitat al tacte i augment de la temperatura local en una o més articulacions degut al dipòsit de sals d’urat a l’interior de les mateixes.

Per què es produeix?

Els cristalls d’urat es formen quan els nivells d’àcid úric a la sang són elevats (hiperuricèmia). Tot i que l’hiperuricèmia és freqüent (7% de la població), sols una minoria arriba a formar cristalls i patir gota. La persistència de l’hiperuricèmia provoca més atacs, que afecten cada cop més articulacions. Si mitjançant el tractament els nivells d’àcid úric es redueixen a valors normals, els cristalls es van dissolvent fins a desaparèixer, i amb ells la possibilitat de patir nous atacs de gota.

Tot plegat és degut a una alteració del metabolisme de l’àcid úric, un producte de la degradació de les purines, constituents a la vegada dels àcids nucleics, el material genètic que s’acumula a la sang (hiperuricèmia). Quan aquest supera determinats valors (6 mg/dl en la dona i 7 mg/dl en l’home) es va dipositant en les articulacions, teixits tous i tracte urinari en forma de microcristalls d’urats, que són els responsables de la inflamació i el dolor. En la major part dels casos, la hiperuricèmia causant de la gota es deu a una dificultat del ronyó per eliminar l’àcid úric.

Per què afecta a homes joves?

És més freqüent en homes joves que no pas en dones abans de patir la menopausa per la protecció que confereixen els estrògens, el prototip de pacient que pateix el primer episodi de gota és un home entre 30 i 40 anys, quasi sempre amb sobrepès.

«La gota té cert component d’agregació familiar i probablement s’hereta algun defecte genètic que intervé en l’eliminació de l’àcid úric a través de l’orina. A l’excretar-se pitjor, dóna lloc a un increment del nivell d’àcid úric en sang, que si persisteix durant molt temps es deposita en forma d’urats a les articulacions i teixits periarticulars, cosa que provoca l’atac de gota», explica Mercè Jiménez Palop, reumatòloga de l’Hospital Puerta del Hierro de Madrid i coordinadora de Gota de la Societat Espanyola de Reumatologia.

L’alimentació

cerveza y ácido úricoL’alimentació influeix d’una manera determinant en el manteniment dels nivells alts d’àcid úric a la sang i en l’aparició dels atacs de gota. És fonamental moderar les proteïnes d’origen animal, llevat els derivats làctics: «Les persones que prenen molta carn vermella, peix blau, marisc, carn de caça o vísceres, augmenten la producció d’urats. Tot i això, s’ha vist en diferents estudis que les fruites, verdures i llegums no influeixen pràcticament en l’augment de l’àcid úric perquè no tenen quantitats importants de purines». Per tant, és recomanable seguir una dieta mediterrània basada principalment en el consum de proteïnes d’origen vegetal.

Amb el control de la dieta s’aconsegueix una disminució de l’hiperuricèmia propera a 1 gr/dl, equivalent a la que s’aconsegueix amb la dosis mínima de la medicació utilitzada per a rebaixar els nivells d’àcid úric.

A més de controlar l’alimentació, s’ha de moderar el consum d’alcohol, essencialment les begudes d’alta graduació, que també contribueixen a l’hiperuricèmia perquè disminueixen l’eliminació d’àcid úric a través de la orina. No obstant això, s’ha vist que el vi negre consumit amb moderació no varia massa els nivells d’àcid úric en sang, ens aclareix aquesta especialista. No és el cas de la cervesa, que inclús sense alcohol i malgrat el seu origen vegetal, pot ser un precipitant de les crisis, degut al llúpol, el seu element principal, ric en purines, adverteix Jiménez Palop.

Inclús els refrescos poden empitjorar aquesta patologia perquè contenen fructosa com edulcorant, que incrementa el nivell d’àcid úric en sang. D’aquí que l’estiu sigui una època en la que la gota pot presentar-se amb més freqüència, doncs «amb la calor es perd més aigua a través de la suor i quan les condicions de pH i hidratació de les articulacions s’alteren, pot desencadenar-se un atac». El sedentarisme, unit a nivells alts d’àcid úric, incrementar el risc d’aparició del síndrome metabòlic (triglicèrids alts, hipertensió arterial i hiperglucèmia) relacionat amb una major incidència de malalties cardiovasculars. És per això que la pràctica d’exercici junt a una dieta equilibrada, permet en alguns casos el control d’aquesta patologia.

Font: abc.es/salud.

Segons el professor Adolf Fernández Rodríguez, des del punt de vista dietètic s’haurà de donar preferència als vegetals (excepte coliflor i espàrrecs), al pa i a la pasta, mentre que s’hauran de restringir els greixos. S’haurien de limitar o suprimir les carns de caça, les vísceres, els bolets, els embotits, el cacau i les begudes alcohòliques (sobretot la cervesa degut al seu contingut en llúpol). Això es deu a que aquests aliments són rics en purines, que en el metabolisme orgànic es transformen en àcid úric.

Font: Jimena.com

Reumatòlegs de l’Hospital General de València han advertit de l’augment d’episodis de gota a l’estiu, un problema que pateix el 0’5% de la població masculina major de 40 anys, i han recomanat als afectats evitar el marisc i la cervesa, inclús sense alcohol. El cap del servei de Reumatologia del centre sanitari, Javier Calvo, ha explicat en un comunicat que, per tal d’evitar els “dolorosos episodis” que provoca la gota és recomanable beure més de dos litres d’aigua al dia per eliminar l’àcid úric. A més, aconsella no estar massa temps sense menjar, mantenir un pes adequat i controlar el consum ‘aliments rics en purines. La gota es produeix per l’acumulació excessiva d’àcid úric al cos, que sorgeix per la descomposició d’unes substàncies anomenades purines. Les purines es troben en tots els teixits del cos i també en molts aliments com el fetge, el marisc, les carns vermelles o les vísceres d’animals, així com en l’alcohol en totes les seves formes. Segons Calvo, es disposa de tractaments eficaços però és indispensable la col·laboració del pacient per tal de controlar la dieta i, en aquest sentit, diu que “és indispensable evitar que el pacient prengui qualsevol tipus d’alcohol”.

«Especialment s’ha d’anar amb compte amb la cervesa, inclús sense alcohol, ja que el seu contingut en purines (producte de la descomposició de les proteïnes que eleva l’àcid úric de la sang) influeix negativament en els pacients», afirma.

Font: diario de la información.com

Podríem, per tant, afirmar que les cerveses elaborades sense llúpol no són tan nocives ni perjudicials per a les persones amb atacs de gota i que, sempre des d’un consum responsable, són aptes per a ser consumides per aquesta part de la població?

Sense ser especialistes en el tema i a partir de l’anàlisi de diferents articles, ens agradaria deixar la porta oberta a tots aquells amants de tan preuat suc que pateixen aquesta dolorosa malaltia per tal de que, si desitgen prendre una cervesa, tinguin la opció d’escollir una Gruit. Les cerveses Gruit compten amb diferents estils – Wit, Blond, Amber i Bruin – elaborats SENSE LLÚPOL.